Ferrandinscript i el seu mon.

Avui em fet lo que és pràcticament un ritual entre germans... sopar i comentar la jugada...

El Ferran, un vell amic que vaig conèixer a Esdi quan estudiavem Art electrònic i disseny digital.
Aquest personatge estava estudiant Medicina al Clínic de Barcelona, però per questions existencials, es va rallar i va decidir fer una pausa de 5 anys per estudiar algo de Disseny, i conèixer la "pompa" que hi ha en tot aquest mon que ens rodeja als dissenyadors... per sort, va decidir acabar la carrera de medicina, i ara podem dir que és una mena de mutant (pisco-designer).

Aquella universitat era una mon apart, tothom super-fashion de la "life", i nosaltres una colla de freakys bojos pel 3D i per les paranoies de la "emocionant-destroça-vida-social" informàtica. Lo únic que valía la pena d'aquell lloc era la quantitat de ties bones que pasturaven al voltant... de tothom menys de nosaltres... una de les millors frases que vaig escoltar va ser:

Yo, cuando llega el viernes tengo los huevos HINCHAOS!
Autor: Antonio Carranza

Una bona forma de resumir tot aquest concepte.

També es pot dir que la majoria de gent que vam arribar a conèixer vivia en una bombolla feta d'alguna substància difícil de assimilar... i ara no tinc ni la més remota idea de que se n'ha fet d'aquesta penya, i per sort, no tinc cap necessitat de saber-ne res.

Supervivents...

Ferran, Antonio, Francesc, "Boris", "Laura"...

Cometes?, doncs un altra dia ho explico... ara per ara no vull aborrir-vos, però va ser una llàstima, per que tots dos els apreciava molt i al final vaig tenir un desengany... o potser vaig ser jo... coses de la vida.